Experiències en ment. Teves i úniques.

Bé Tura, avui és un dia. Un dia abans del dia, del teu dia. Segurament seria injust dir-te només que desitjo que demà sigui un dels dies més feliços que hagis tingut mai, perquè en certa mesura menysprearia la resta de dies que si busquéssim molts i molts d'ells han tingut grans moments amb els que tu t'has quedat per la seva alegria, entusiasme o intensitat. També, tot i que no m'agradi nombrar-los, has de recordar els moments durs, dels quals crec que n'has après molt un cop han passat i has sigut molt forta, valenta i atrevida mentres passaven. Tan d'uns com d'altres, ara, ja pràcticament amb 18 anys,  pots pensar amb alguns en concret i tenir-los present com si fòssin ahir, quan ja fa molt temps que van succeïr perquè és això el que tenen els moments, que els vius amb tanta intensitat, que quan els recordes encara els vius. I amb això que vull dir?
Que demà fas 18 anys i serà un dia molt important, un moment molt important, tot en si, gràcies al que tu has fet durant tot aquest temps, el camí que tu has anat realitzant. Aquest blog, en certa manera, és un blog d'aquells amics que t'has anat trobant pel camí i t'estimem i cadascú de la seva manera t'ho hem volgut expressar amb un escrit.
La veritat es que no sé que es sent quan fas 18 anys, però suposo que el primer cop que veus el rellotge saltar l'hora de les 00:00 deus pensar: "Per fi! Sóc lliure de fer el que vulgui" I quan surtis de casa, a Barcelona, aniràs a menjar-te a tota la ciutat. Personalment crec que demà t'has de menjar tota Barcelona i Catalunya sencera, i part de l'estranger si vols, perquè t'ho mereixes. Penso que amb tothom qui has tractat els hi has portat molt de coneixament (i no em refereixo de filo, eeh, que també) i això és algo que se t'ha d'agraïr. Crec que ets una de les poques persones amb qui s'hi pot confiar, riure, plorar, jugar, estimar, pensar i conversar.
Crec, penso i sé que aquest darrer any entre tu i jo ha sigut molt intens: hem passat de si a saludar-nos tal i qual, a ni saludar-nos perquè no deixavem d'estar junts. Realment aquest darrer any amb tu ha sigut molt especial, segurament un dels millors de la meva vida, i també més intensos. Tu m'has fet veure les coses des de diferents  perspectives (m'has influït filosoficament), i m'has fet pensar de diferents maneres. La veritat és que per mi és de les poques persones a les que puc dir amigues. De tu, de l'únic que puc queixar-me és que sempre arribes tard, has de millorar la puntualitat, jajaajjaja
Senzillament saps que tinc moltes coses que agraïr-te i moltes coses de les quals podria parlar, però ara mateix l'únic desig meu és que passis un grandissim dia en conjunt, i que sigui inolvidable per tu. I també que segueixis com aquests 18 anys que portes, i segueixis amb mi fins que ens fem vellets amb un bastonet.

De'n Roger, el teu amic
Per la Tura dels 18 anys

Que passis un grandíssim dia

"De pronto nuestra vida se concentra en un solo instante" Espero que demà i aquesta setmana quan quedem                                                                                        siguin part d'aquest instant.

YOLO

YOU ONLY LIVE ONCE

"Només vius un cop", "Carpe diem", "No deixis per demà el que pots fer avui"... Aquestes frases resumeixen el meu ideal de filosofia preferit, ja que realment és cert, ja portes uns  567.648.000  segons viscuts, quasi 18 anys de la teva vida, sembla molt, però no és tant, però igualment en tots aquests segons t'han passat coses realment important, tant bones com dolentes, imagina't tot lo que et queda per viure... Però cada segon s'ha de aprofitar, ja que segur que avegades et sents que algun dia no has aprofitat bé el dia. Jo crec que això de "carpe diem" tampoc significa que haguem de fer "locuras" cada dia, ni fer coses que tinguin molt "valor", sinó, jo crec que si vols viure realment cada día com si fos l'últim, has de fer coses que realment t'omplen i et fan feliç, per mi, la música és com l'ATP, no podria viure sense ella. Però "bueno", tot el que t'estic dient, ja ho saps, perquè ets una bona filòsofa (haha).

La vida per mi és com un camí cap a la mort, ja que tard o d'hora ens morirem, sí o sí, "ojalà" hi hagués una manera de ser eterns.. I realment, el camí es llarg, però passa ràpid, per això, "mentres" esperem a morir-nos, hem de omplir aquest camí amb coses, com he dit  abans, que realment ens omplin.

Últimament em pregunto si el sentiment y l'emoció tan forta és necessària a la vida, no pots viure per tu durant tota la vida? No se, l'amor pot fer molt mal, però també et pot millor la vida. Ara que no estic enamorat de ningú, estic molt millor que quan he estat enamorat o he tingut parella. Les coses sempre s'acaben, i l'amor també, per això crec que a l'amor no ens l'hem de prendre com lo més important de la vida, sinó l'hem de mirar com un complement. Ja que per exemple, una veritable passió teva, no et dirà un dia que et llevis, que ja no t'estima. (Pot ser un complement molt bo, això sí).

Diràs, però és necessari sentir-te estimat en aquesta vida, i jo et responc que sí, però és hi ha tants tipus d'amor, jo amb que els meus amics m'estimin i m'apreciïn, crec que casi en tinc prou, també tenim els pares, els germans que ens estimen. I apart, viure tota la vida amb algú, ho trobo molt tediós, és més, crec que no tindríem que fer lo mateix tota la vida, durant el nostre camí cap a la mort, tindríem que realitzar moltes coses diferents, veuré món, buscar.. Ja que no sabem tampoc si el que estem realitzant és lo millor per a nosaltres, no hem d'estar estancats.

Per això, Tura, aprofita cada segon de la teva vida realitzant coses que sempre et "fagin" feliç i tinguin poques probabilitats de causar-te mal.

I deixant una mica aquest tema, parlaré una mica de tu.

Fa un any i poc que som realment amics, no companys, i des del moment que ens vam conèixer, m'has ajudat, a mi, i a molta gent. L'any passat ja vaig parlar bastant d'això al vídeo que et vaig fer. Realment crec que has ajudat a bastants persones, pots sentir-te orgullosa, de veritat.

És una llàstima que ara no ens veiem tant, que els nostres rumbs s'hagin separat, es troben a faltar les hores de pati a el institut, però com un dia em vas dir tu, ser amic de algú, no vol dir, parlar-hi cada dia via Internet o en persona. I sí, és un sentiment que portes a l'interior, i el demostres quan veus a aquest amic en persona.

Et volia escriure també sobre la fortalesa, però crec que ara mateix, ja ets suficient forta per tu sola, no necessites que ningú et parli d'això, ja que estàs bastant preparada. Et diré poc, jo penso que, lo que no et mata, et fa més fort. I es així, hem de ser forts, i també hem de promoure l'amor.

La veritat que no sé ni que he escrit ben bé, és lo primer que m'ha passat pel cap, no volia fer-te el text típic, perquè ja t'he l'he fet, i com he dit abans, la rutina m'avorreix, a més, tot el que penso sobre tu ja ho saps, ets una persona genial.

Espero que tot et vagi molt bé Tura, i que la nostra amistat només s'acabi quan arribem al final del camí.

QUAN SIGUI MÉS GRAN QUE TU...!

De vegades és difícil d’expressar el que sents amb un text. Et plantes davant d’un paper en blanc i no saps com començar. Tens el pit ple d’emocions immensament intenses però et sents incapaç d’expressar-les. Són aquelles que expressaries amb una abraçada, que t’agradaria que durés dies.

Això, Tura, és el que em passa ara mateix. 

No sé com dir-te que per a mi ets de les millors coses que mai m’han pogut passar.  Que t’enyoro. Que t’estimo tant que sense tu res seria igual. Que em costa de creure que d’aquí 3 dies facis 18 anys. Que sembla ahir quan érem dues criatures que ens barallàvem per qualsevol tonteria i quan jo t’amenaçava amb la meva frase de “Quan sigui més gran que tu...”.

Diuen que si estimes a algú l’has de deixar volar. Doncs bé, per a mi això és molt difícil i de fet, em sap molt de greu però diguin el que diguin tu et quedes amb mi. Això de deixar-te volar no em convenç, ho sento.

Saps? L’altre dia em van preguntar què em venia al cap quan sentia la frase “Be happy”. Jo vaig dir “complicitat”. Vaig pensar en les nostres mirades de complicitat. Aquelles que parlen per si soles. Amb les que ens entenem. Perquè no ens calen paraules per parlar. Perquè som una.

En fi Tura, et diria moltes més coses, però com ja t’he dit al principi, prefereixo expressar amb abraçada infinita.

T’estimo moltíssim! (Massa..!)

“Ua nena.. ets el meu ibuprofeno!”

Parlar amb tu, estar amb tu, riure amb tu, plorar amb tu.. sigui el que sigui amb tu, és genial. No saps com n’ets d’important per mi! (vaja...,sí, sí que ho saps, i si no ho sabies ara ja ho saps) en tant poc temps t’has tornat imprescindible.  Crec que des de que ens vam conèixer, ehh  però conèixer bé (el dia del concert de Caldes), em sembla que han sigut poquíssims els dies que no he parlat amb tu, sigui per la via que sigui. És a dir que fa mmm... 82 dies que ens coneixem!!! Què taaant poc? Sembla impossible...  I quantes vegades hem parlat? A saber la quantitat de paraules que ens hem dit.. i que importants han estat totes elles , només em queda agrair-t’ho , així que GRÀCIES TURA, PER ABSOLUTAMENT TOT.

He triat aquest títol perquè m’encanta la metàfora, bé en realitat tu no series un ibu per mi, series més com una cura permanent, tens l’habilitat de fer-me sentir tant bé quan estic amb tu, és admirable... realment nena, no se pas com ho fas!

I què dir-te.. va, continuo amb metàfores, que últimament estem on fire eh... Doncs que ja arribem a l’Octubre no? Jojojo  i què passa a l’Octubre? Que no és Setembree! És a dir Tura.. ya tuh sabeh.. jo de moment em quedo al Setembre i tu avances oi? Ben fet, que ja tenim una edat (vaja tu encara no muahah però per poc temps!) i se’ns passarà l’arròs!!Per tant avui, hauràs d’aplicar alguna de les meves supertècniques per arribar amb puntualitat a l’Octubre ^^

Per cert, i t’ho dic ara perquè per aquí es com més oficial:

Jo Polles-Bernat, em comprometo a fer tots els duets que la senyoreta Tureta em demani, i amb il·lusió!

Així que no sigui dit que no t’ho he dit! Busca un dia, una hora i una versió i allà em tindràs.

Va i per començar a escalfar motors aquesta nit, et deixo una cançoneta que posa de molt bon humor! Te la dedico, perquè els divuit són a la cantonada!!!!!!!

BON DIA PELS 18! ^^

Ah! I se’m oblidava.. T’ESTIMO <3

(I crec que no cal que firmi perquè ja saps qui sóc oi? Juju però va, ho faré per si de cas)

Júlia Pi.. Bah..Polles

Per a tu... un fràgil corall!

Una sèrie de fets improvitsats van fer que jo arribés a la Jove Orquestra de la Selva, un entorn on vaig ser molt ben rebuda i estimada per grans músics i bons amics.

És cert que la música m'ha obert moltes portes i una d'elles la de les bones amistats, com la teva.

Et convido a escoltar Verd i Blau un jove grup Banyolí que ha fet una cançó esplèndida que defineix molt bé l’essència de la música a les nostres vides ! UN FRÀGIL CORALL

Una cançó val més que mil paraules (de les meves)!!

PD: la cançó l’hauries d’escoltar per l’Spotify perquè en el youtube només hi ha una part.

Maria Roca

Boa Sorte

Turaaaaa! Què tal tot? Primer de tot deixa’m avisar-te que després d’estar 12 hores tancada a la uni no se si trobaré gaires paraules per la publicació d’avui, però em deixaré endur i improvitzaré per escriure alguna cosa que, si més no, et mantingui distreta uns quants minuts d’avui :)

L’altre dia estava pensant en el viatge d’Austria i em vaig enrecordar del que vam arribar a riure amb el video de l’english mai. De moments com aquests n’hi han hagut moltissims. Nits de festa per arbúcies, a breda, dies d’estiu a solius, a classe… es veritat que hem passat moments de tot, però jo em quedo amb els millors i no els oblido pas :)

Aquest any és un any de canvis, de començar noves coses, d’aprendre… espero que tots aquests canvis et siguin per positiu, que estiguis disfrutant moltissim amb el que fas (no en dubto gens) i que siguis molt feliç! I aquest blog té un motiu ben destacat… anar apropan-te cada dia amb un escrit al dia en que faràs 18 anys (ja queda poquet!!). Jo sóc de les que pensa que realment ens fem grans cada dia, però…. els 18… son els 18!! I segur que será un dia ben especial :)

Se m'acaben les paraules… només desitjar-te que estigui anant tot super bé i segueixi així! I per despedir-me et deixo amb una cançó. Una abraçada!

 

Estel

Va de vídeos

Bon vespre tura!

Potser queda un excés de vídeo i aquestes coses però tots dos m'agraden i no em decidia així que aquí te'ls deixo. Del primer és indispensable que en miris el video (és d'aquells que si estàs sensible cau la llagrimeta)! I el segon potser no és massa el teu rollo però dona molt bon rollo, valgui la redundància hahahah

Take it easy!;)