Una ajuda humanitària d'alta categoria

Hola, són les 13 i 13* i avui és dia 13, i no sé com anem de triscaidecafòbia, però avui, si fem les coses bé, toca mala sort. :) Ho sé, no és pràctic. I sé que ja tens traça a escollir la bona sort, però i la dolenta? Creies que podries oblidar-te'n? Que no et calia escollir-ne? Que el fet d'aconseguir coses impossibles com si res, et salvaria d'haver-hi de dedicar una estona?
*Horari susceptible a canvis en la teva atenció al bloc.

Doncs he vingut a dir-te que no, però que tens amics que poden fer aquesta feina per tu :3
I per tant, perquè puguis seguir-te'n despreocupant, he fet jo mateix tota la feina que, com qui no vol la cosa, evites de fer tots els dies que són com avui:

He buscat una foto ben lletja perquè puguis gaudir-la en aquest dia 13 tan bonic, recordant en tot moment que qualsevol de les persones que escriguin en aquest bloc al llarg dels 18 dies podran gaudir-ne també. ^^

Caram, les fotos tenen una opció "Molt Gran". Què deu fer?

No cal que em donis les gràcies... sé que no estàs feta per la mala sort, i avui em sentia altruista.

Sí... sé què en penses, jo tampoc he quedat molt agraciat. D'acord, la meva cara és una catàstrofe, ja semblo la Clara intentant dir les coses d'una manera suau... hola clara :) però és que anava tot junt, no hi he pogut fer res... bé, sí, he tret en Suresh, que va quedar bé i ens deixava en ridícul, és tot el que he pogut arreglar.
En tot cas, és un sacrifici que valia la pena pagar sabent que estava contribuint en una empresa tan solidària. De vegades em sento amb tantes ganes d'ajudar la gent...

En fi, ja que he vingut fins aquí a escriure coses estranyes, et deixo amb un vídeo completament aleatori. Que vagi de... que vagi d'oïda. No tastis la pantalla, no és bona, t'ho dic jo ...hm ...no l'he tastada ...au va, vés! què fas aquí encara?

:)

Per cert, ara que ho veig... cada cop que se'ns en va la pinça la té en Suresh? 
Res, una reflexió per afegir a les classes de filosofia.