YOLO

YOU ONLY LIVE ONCE

"Només vius un cop", "Carpe diem", "No deixis per demà el que pots fer avui"... Aquestes frases resumeixen el meu ideal de filosofia preferit, ja que realment és cert, ja portes uns  567.648.000  segons viscuts, quasi 18 anys de la teva vida, sembla molt, però no és tant, però igualment en tots aquests segons t'han passat coses realment important, tant bones com dolentes, imagina't tot lo que et queda per viure... Però cada segon s'ha de aprofitar, ja que segur que avegades et sents que algun dia no has aprofitat bé el dia. Jo crec que això de "carpe diem" tampoc significa que haguem de fer "locuras" cada dia, ni fer coses que tinguin molt "valor", sinó, jo crec que si vols viure realment cada día com si fos l'últim, has de fer coses que realment t'omplen i et fan feliç, per mi, la música és com l'ATP, no podria viure sense ella. Però "bueno", tot el que t'estic dient, ja ho saps, perquè ets una bona filòsofa (haha).

La vida per mi és com un camí cap a la mort, ja que tard o d'hora ens morirem, sí o sí, "ojalà" hi hagués una manera de ser eterns.. I realment, el camí es llarg, però passa ràpid, per això, "mentres" esperem a morir-nos, hem de omplir aquest camí amb coses, com he dit  abans, que realment ens omplin.

Últimament em pregunto si el sentiment y l'emoció tan forta és necessària a la vida, no pots viure per tu durant tota la vida? No se, l'amor pot fer molt mal, però també et pot millor la vida. Ara que no estic enamorat de ningú, estic molt millor que quan he estat enamorat o he tingut parella. Les coses sempre s'acaben, i l'amor també, per això crec que a l'amor no ens l'hem de prendre com lo més important de la vida, sinó l'hem de mirar com un complement. Ja que per exemple, una veritable passió teva, no et dirà un dia que et llevis, que ja no t'estima. (Pot ser un complement molt bo, això sí).

Diràs, però és necessari sentir-te estimat en aquesta vida, i jo et responc que sí, però és hi ha tants tipus d'amor, jo amb que els meus amics m'estimin i m'apreciïn, crec que casi en tinc prou, també tenim els pares, els germans que ens estimen. I apart, viure tota la vida amb algú, ho trobo molt tediós, és més, crec que no tindríem que fer lo mateix tota la vida, durant el nostre camí cap a la mort, tindríem que realitzar moltes coses diferents, veuré món, buscar.. Ja que no sabem tampoc si el que estem realitzant és lo millor per a nosaltres, no hem d'estar estancats.

Per això, Tura, aprofita cada segon de la teva vida realitzant coses que sempre et "fagin" feliç i tinguin poques probabilitats de causar-te mal.

I deixant una mica aquest tema, parlaré una mica de tu.

Fa un any i poc que som realment amics, no companys, i des del moment que ens vam conèixer, m'has ajudat, a mi, i a molta gent. L'any passat ja vaig parlar bastant d'això al vídeo que et vaig fer. Realment crec que has ajudat a bastants persones, pots sentir-te orgullosa, de veritat.

És una llàstima que ara no ens veiem tant, que els nostres rumbs s'hagin separat, es troben a faltar les hores de pati a el institut, però com un dia em vas dir tu, ser amic de algú, no vol dir, parlar-hi cada dia via Internet o en persona. I sí, és un sentiment que portes a l'interior, i el demostres quan veus a aquest amic en persona.

Et volia escriure també sobre la fortalesa, però crec que ara mateix, ja ets suficient forta per tu sola, no necessites que ningú et parli d'això, ja que estàs bastant preparada. Et diré poc, jo penso que, lo que no et mata, et fa més fort. I es així, hem de ser forts, i també hem de promoure l'amor.

La veritat que no sé ni que he escrit ben bé, és lo primer que m'ha passat pel cap, no volia fer-te el text típic, perquè ja t'he l'he fet, i com he dit abans, la rutina m'avorreix, a més, tot el que penso sobre tu ja ho saps, ets una persona genial.

Espero que tot et vagi molt bé Tura, i que la nostra amistat només s'acabi quan arribem al final del camí.