La Gàrgola

La Gàrgola, A Granel

Post el sol estudia astronomia

des del cim de la ciutat

pinta estels a estones lliures

a les ribes de l'Onyar.

Diuen que els contes són per nens petits i que un cop et fas gran perden el significat i la raó d'existir.

Per què no tornem enrere i ens quedem per sempre atrapats en un cos d'infant? 

Si això passés ens perdriem un piló d'experiències precioses, ens perdriem tota una vida, començant per la nostra coneixença i la nostra amistat.

Així doncs, per què no continuem creient en els contes i en les històries de nens? Al cap i a la fi els nostres somnis no són res més que això.

Cada nit t'has d'imaginar que ets una gàrgola que protegeix les portes de les seves il·lusions, i que mira i observa des del cel els estranys. Contemplant les estrelles t'has de sentir la reina del món i pensar que potser a milions d'anys llum algú t'està saludant encara que no ho percebis. T'has de sentir poderosa perquè tota la ciutat està als teus peus i si vas mirant casa per casa hi aniràs trobant cares conegudes que et somriuran perquè estaran contentes de veure't feliç.

Quan et despertis al matí fés-ho amb la il·lusió de començar un altre trosset de la teva vida i aconsegueix que cada dia sigui especial i diferent. No et desanimis, no et rendeixis, lluita pels teus somnis perquè almenys es facin realitat quan dormis.

Tria el color que més t'agradi de l'Arc de Sant Martí i pensa en ell quan et sentis com un núvol que espera que surti el sol de nou. 

La vida no comença en el moment que neixes, comença quan tu ho tries i ara és el moment de decidir, escollir el fil que et durà per llocs magnífics i que et farà viure aventures excepcionals. Tens una base, la infantesa, tens 18 anys d'experiència, una família, un bon grapat d'amics i la música, que t'acompanyarà al llarg del teu camí allà on siguis i vagis on vagis. Aprofita-ho tot, sigues egoísta i prèn absolutament tot el que la vida t'ofereixi, queda-t'ho, fes-t'ho teu i guarda-ho perquè pot ser que un dia necessitis algun d'aquests regalets que has anat col·leccionant.

Sigues lliure i gaudeix al màxim en aquest començament sense fi, en aquest somni permanent, en aquesta realitat tantes vegades irreal però, sobretot, et vull demanar una cosa, que siguis feliç.

Feliços 17 Tura! (quan en tinguis 18 ja et tornaré a felicitar). 

PD.1: fent aquest escrit he anat escoltant una sèrie de cançons que et deixo aquí apuntades  per si algun dia et vols inspirar tu també: La Gàrgola, Let her go, When I was your man, Blue Skies i A thousand years.

PD.2: m'agradaria donar les gràcies a la Júlia per acompanyar-me amb el piano i a la Marina per gravar el vídeo!  Sou unes cracks! ;)