De vegades és difícil
d’expressar el que sents amb un text. Et plantes davant d’un paper en blanc i
no saps com començar. Tens el pit ple d’emocions immensament intenses però et
sents incapaç d’expressar-les. Són aquelles que expressaries amb una abraçada,
que t’agradaria que durés dies.
Això, Tura, és el que
em passa ara mateix.
No sé com dir-te
que per a mi ets de les millors coses que mai m’han pogut passar. Que t’enyoro. Que t’estimo tant que sense tu
res seria igual. Que em costa de creure que d’aquí 3 dies facis 18 anys. Que
sembla ahir quan érem dues criatures que ens barallàvem per qualsevol tonteria
i quan jo t’amenaçava amb la meva frase de “Quan sigui més gran que tu...”.
Diuen que si estimes a
algú l’has de deixar volar. Doncs bé, per a mi això és molt difícil i de fet,
em sap molt de greu però diguin el que diguin tu et quedes amb mi. Això de
deixar-te volar no em convenç, ho sento.
Saps? L’altre dia em
van preguntar què em venia al cap quan sentia la frase “Be happy”. Jo vaig dir “complicitat”.
Vaig pensar en les nostres mirades de complicitat. Aquelles que parlen per si
soles. Amb les que ens entenem. Perquè no ens calen paraules per parlar. Perquè
som una.
En fi Tura, et diria
moltes més coses, però com ja t’he dit al principi, prefereixo expressar amb
abraçada infinita.
T’estimo moltíssim!
(Massa..!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada