Experiències en ment. Teves i úniques.

Bé Tura, avui és un dia. Un dia abans del dia, del teu dia. Segurament seria injust dir-te només que desitjo que demà sigui un dels dies més feliços que hagis tingut mai, perquè en certa mesura menysprearia la resta de dies que si busquéssim molts i molts d'ells han tingut grans moments amb els que tu t'has quedat per la seva alegria, entusiasme o intensitat. També, tot i que no m'agradi nombrar-los, has de recordar els moments durs, dels quals crec que n'has après molt un cop han passat i has sigut molt forta, valenta i atrevida mentres passaven. Tan d'uns com d'altres, ara, ja pràcticament amb 18 anys,  pots pensar amb alguns en concret i tenir-los present com si fòssin ahir, quan ja fa molt temps que van succeïr perquè és això el que tenen els moments, que els vius amb tanta intensitat, que quan els recordes encara els vius. I amb això que vull dir?
Que demà fas 18 anys i serà un dia molt important, un moment molt important, tot en si, gràcies al que tu has fet durant tot aquest temps, el camí que tu has anat realitzant. Aquest blog, en certa manera, és un blog d'aquells amics que t'has anat trobant pel camí i t'estimem i cadascú de la seva manera t'ho hem volgut expressar amb un escrit.
La veritat es que no sé que es sent quan fas 18 anys, però suposo que el primer cop que veus el rellotge saltar l'hora de les 00:00 deus pensar: "Per fi! Sóc lliure de fer el que vulgui" I quan surtis de casa, a Barcelona, aniràs a menjar-te a tota la ciutat. Personalment crec que demà t'has de menjar tota Barcelona i Catalunya sencera, i part de l'estranger si vols, perquè t'ho mereixes. Penso que amb tothom qui has tractat els hi has portat molt de coneixament (i no em refereixo de filo, eeh, que també) i això és algo que se t'ha d'agraïr. Crec que ets una de les poques persones amb qui s'hi pot confiar, riure, plorar, jugar, estimar, pensar i conversar.
Crec, penso i sé que aquest darrer any entre tu i jo ha sigut molt intens: hem passat de si a saludar-nos tal i qual, a ni saludar-nos perquè no deixavem d'estar junts. Realment aquest darrer any amb tu ha sigut molt especial, segurament un dels millors de la meva vida, i també més intensos. Tu m'has fet veure les coses des de diferents  perspectives (m'has influït filosoficament), i m'has fet pensar de diferents maneres. La veritat és que per mi és de les poques persones a les que puc dir amigues. De tu, de l'únic que puc queixar-me és que sempre arribes tard, has de millorar la puntualitat, jajaajjaja
Senzillament saps que tinc moltes coses que agraïr-te i moltes coses de les quals podria parlar, però ara mateix l'únic desig meu és que passis un grandissim dia en conjunt, i que sigui inolvidable per tu. I també que segueixis com aquests 18 anys que portes, i segueixis amb mi fins que ens fem vellets amb un bastonet.

De'n Roger, el teu amic
Per la Tura dels 18 anys

Que passis un grandíssim dia

"De pronto nuestra vida se concentra en un solo instante" Espero que demà i aquesta setmana quan quedem                                                                                        siguin part d'aquest instant.

YOLO

YOU ONLY LIVE ONCE

"Només vius un cop", "Carpe diem", "No deixis per demà el que pots fer avui"... Aquestes frases resumeixen el meu ideal de filosofia preferit, ja que realment és cert, ja portes uns  567.648.000  segons viscuts, quasi 18 anys de la teva vida, sembla molt, però no és tant, però igualment en tots aquests segons t'han passat coses realment important, tant bones com dolentes, imagina't tot lo que et queda per viure... Però cada segon s'ha de aprofitar, ja que segur que avegades et sents que algun dia no has aprofitat bé el dia. Jo crec que això de "carpe diem" tampoc significa que haguem de fer "locuras" cada dia, ni fer coses que tinguin molt "valor", sinó, jo crec que si vols viure realment cada día com si fos l'últim, has de fer coses que realment t'omplen i et fan feliç, per mi, la música és com l'ATP, no podria viure sense ella. Però "bueno", tot el que t'estic dient, ja ho saps, perquè ets una bona filòsofa (haha).

La vida per mi és com un camí cap a la mort, ja que tard o d'hora ens morirem, sí o sí, "ojalà" hi hagués una manera de ser eterns.. I realment, el camí es llarg, però passa ràpid, per això, "mentres" esperem a morir-nos, hem de omplir aquest camí amb coses, com he dit  abans, que realment ens omplin.

Últimament em pregunto si el sentiment y l'emoció tan forta és necessària a la vida, no pots viure per tu durant tota la vida? No se, l'amor pot fer molt mal, però també et pot millor la vida. Ara que no estic enamorat de ningú, estic molt millor que quan he estat enamorat o he tingut parella. Les coses sempre s'acaben, i l'amor també, per això crec que a l'amor no ens l'hem de prendre com lo més important de la vida, sinó l'hem de mirar com un complement. Ja que per exemple, una veritable passió teva, no et dirà un dia que et llevis, que ja no t'estima. (Pot ser un complement molt bo, això sí).

Diràs, però és necessari sentir-te estimat en aquesta vida, i jo et responc que sí, però és hi ha tants tipus d'amor, jo amb que els meus amics m'estimin i m'apreciïn, crec que casi en tinc prou, també tenim els pares, els germans que ens estimen. I apart, viure tota la vida amb algú, ho trobo molt tediós, és més, crec que no tindríem que fer lo mateix tota la vida, durant el nostre camí cap a la mort, tindríem que realitzar moltes coses diferents, veuré món, buscar.. Ja que no sabem tampoc si el que estem realitzant és lo millor per a nosaltres, no hem d'estar estancats.

Per això, Tura, aprofita cada segon de la teva vida realitzant coses que sempre et "fagin" feliç i tinguin poques probabilitats de causar-te mal.

I deixant una mica aquest tema, parlaré una mica de tu.

Fa un any i poc que som realment amics, no companys, i des del moment que ens vam conèixer, m'has ajudat, a mi, i a molta gent. L'any passat ja vaig parlar bastant d'això al vídeo que et vaig fer. Realment crec que has ajudat a bastants persones, pots sentir-te orgullosa, de veritat.

És una llàstima que ara no ens veiem tant, que els nostres rumbs s'hagin separat, es troben a faltar les hores de pati a el institut, però com un dia em vas dir tu, ser amic de algú, no vol dir, parlar-hi cada dia via Internet o en persona. I sí, és un sentiment que portes a l'interior, i el demostres quan veus a aquest amic en persona.

Et volia escriure també sobre la fortalesa, però crec que ara mateix, ja ets suficient forta per tu sola, no necessites que ningú et parli d'això, ja que estàs bastant preparada. Et diré poc, jo penso que, lo que no et mata, et fa més fort. I es així, hem de ser forts, i també hem de promoure l'amor.

La veritat que no sé ni que he escrit ben bé, és lo primer que m'ha passat pel cap, no volia fer-te el text típic, perquè ja t'he l'he fet, i com he dit abans, la rutina m'avorreix, a més, tot el que penso sobre tu ja ho saps, ets una persona genial.

Espero que tot et vagi molt bé Tura, i que la nostra amistat només s'acabi quan arribem al final del camí.

QUAN SIGUI MÉS GRAN QUE TU...!

De vegades és difícil d’expressar el que sents amb un text. Et plantes davant d’un paper en blanc i no saps com començar. Tens el pit ple d’emocions immensament intenses però et sents incapaç d’expressar-les. Són aquelles que expressaries amb una abraçada, que t’agradaria que durés dies.

Això, Tura, és el que em passa ara mateix. 

No sé com dir-te que per a mi ets de les millors coses que mai m’han pogut passar.  Que t’enyoro. Que t’estimo tant que sense tu res seria igual. Que em costa de creure que d’aquí 3 dies facis 18 anys. Que sembla ahir quan érem dues criatures que ens barallàvem per qualsevol tonteria i quan jo t’amenaçava amb la meva frase de “Quan sigui més gran que tu...”.

Diuen que si estimes a algú l’has de deixar volar. Doncs bé, per a mi això és molt difícil i de fet, em sap molt de greu però diguin el que diguin tu et quedes amb mi. Això de deixar-te volar no em convenç, ho sento.

Saps? L’altre dia em van preguntar què em venia al cap quan sentia la frase “Be happy”. Jo vaig dir “complicitat”. Vaig pensar en les nostres mirades de complicitat. Aquelles que parlen per si soles. Amb les que ens entenem. Perquè no ens calen paraules per parlar. Perquè som una.

En fi Tura, et diria moltes més coses, però com ja t’he dit al principi, prefereixo expressar amb abraçada infinita.

T’estimo moltíssim! (Massa..!)

“Ua nena.. ets el meu ibuprofeno!”

Parlar amb tu, estar amb tu, riure amb tu, plorar amb tu.. sigui el que sigui amb tu, és genial. No saps com n’ets d’important per mi! (vaja...,sí, sí que ho saps, i si no ho sabies ara ja ho saps) en tant poc temps t’has tornat imprescindible.  Crec que des de que ens vam conèixer, ehh  però conèixer bé (el dia del concert de Caldes), em sembla que han sigut poquíssims els dies que no he parlat amb tu, sigui per la via que sigui. És a dir que fa mmm... 82 dies que ens coneixem!!! Què taaant poc? Sembla impossible...  I quantes vegades hem parlat? A saber la quantitat de paraules que ens hem dit.. i que importants han estat totes elles , només em queda agrair-t’ho , així que GRÀCIES TURA, PER ABSOLUTAMENT TOT.

He triat aquest títol perquè m’encanta la metàfora, bé en realitat tu no series un ibu per mi, series més com una cura permanent, tens l’habilitat de fer-me sentir tant bé quan estic amb tu, és admirable... realment nena, no se pas com ho fas!

I què dir-te.. va, continuo amb metàfores, que últimament estem on fire eh... Doncs que ja arribem a l’Octubre no? Jojojo  i què passa a l’Octubre? Que no és Setembree! És a dir Tura.. ya tuh sabeh.. jo de moment em quedo al Setembre i tu avances oi? Ben fet, que ja tenim una edat (vaja tu encara no muahah però per poc temps!) i se’ns passarà l’arròs!!Per tant avui, hauràs d’aplicar alguna de les meves supertècniques per arribar amb puntualitat a l’Octubre ^^

Per cert, i t’ho dic ara perquè per aquí es com més oficial:

Jo Polles-Bernat, em comprometo a fer tots els duets que la senyoreta Tureta em demani, i amb il·lusió!

Així que no sigui dit que no t’ho he dit! Busca un dia, una hora i una versió i allà em tindràs.

Va i per començar a escalfar motors aquesta nit, et deixo una cançoneta que posa de molt bon humor! Te la dedico, perquè els divuit són a la cantonada!!!!!!!

BON DIA PELS 18! ^^

Ah! I se’m oblidava.. T’ESTIMO <3

(I crec que no cal que firmi perquè ja saps qui sóc oi? Juju però va, ho faré per si de cas)

Júlia Pi.. Bah..Polles

Per a tu... un fràgil corall!

Una sèrie de fets improvitsats van fer que jo arribés a la Jove Orquestra de la Selva, un entorn on vaig ser molt ben rebuda i estimada per grans músics i bons amics.

És cert que la música m'ha obert moltes portes i una d'elles la de les bones amistats, com la teva.

Et convido a escoltar Verd i Blau un jove grup Banyolí que ha fet una cançó esplèndida que defineix molt bé l’essència de la música a les nostres vides ! UN FRÀGIL CORALL

Una cançó val més que mil paraules (de les meves)!!

PD: la cançó l’hauries d’escoltar per l’Spotify perquè en el youtube només hi ha una part.

Maria Roca

Boa Sorte

Turaaaaa! Què tal tot? Primer de tot deixa’m avisar-te que després d’estar 12 hores tancada a la uni no se si trobaré gaires paraules per la publicació d’avui, però em deixaré endur i improvitzaré per escriure alguna cosa que, si més no, et mantingui distreta uns quants minuts d’avui :)

L’altre dia estava pensant en el viatge d’Austria i em vaig enrecordar del que vam arribar a riure amb el video de l’english mai. De moments com aquests n’hi han hagut moltissims. Nits de festa per arbúcies, a breda, dies d’estiu a solius, a classe… es veritat que hem passat moments de tot, però jo em quedo amb els millors i no els oblido pas :)

Aquest any és un any de canvis, de començar noves coses, d’aprendre… espero que tots aquests canvis et siguin per positiu, que estiguis disfrutant moltissim amb el que fas (no en dubto gens) i que siguis molt feliç! I aquest blog té un motiu ben destacat… anar apropan-te cada dia amb un escrit al dia en que faràs 18 anys (ja queda poquet!!). Jo sóc de les que pensa que realment ens fem grans cada dia, però…. els 18… son els 18!! I segur que será un dia ben especial :)

Se m'acaben les paraules… només desitjar-te que estigui anant tot super bé i segueixi així! I per despedir-me et deixo amb una cançó. Una abraçada!

 

Estel

Va de vídeos

Bon vespre tura!

Potser queda un excés de vídeo i aquestes coses però tots dos m'agraden i no em decidia així que aquí te'ls deixo. Del primer és indispensable que en miris el video (és d'aquells que si estàs sensible cau la llagrimeta)! I el segon potser no és massa el teu rollo però dona molt bon rollo, valgui la redundància hahahah

Take it easy!;)

Les primeres estacions d'un llarg viatge

Ja ho diuen que una imatge val més que mil paraules, no?

Doncs aquí te'n deixo una de ben completa, que vol representar alguns dels moments que hem compartit i que cal immortalitzar. Són les primeres estacions d'aquest viatge que hem emprès juntes, i que no té final. És un camí sense retorn.

La primera coincidència durant el primer assaig d'aquelles orquestrades a les que no vas tornar; les nostres mirades mútues i dissimulades a Brunyola, el primer cop que vam venir a l'orquestra, i que venien a dir un "em sones" o un "jo a tu t'he vist a algun altre lloc"; el primer assaig a Sant Hilari i la teva gran acollida; les primeres converses de facebook; la primera trucada. 

Una primera trobada a Breda, on vam fer un repàs a la velocitat de la llum de tots aquells anys que no haviem coincidit per posar-nos al dia; on em vas presentar la teva germana, el teu millor amic i una colla de gent més; un viatget amb bus fins a Arbúcies; el primer dinar plegades, la primera foto juntes. Vam veure clar que ens entendríem. Jo et tenia a tu, i tu em tenies a mi. 

Des de llavors, el primer aniversari que celebràvem juntes i els que han vingut després; noves amistats comunes; moltes hores de música; un vol a Lituània; un viatge a Sòria; infinites bogeries; mirades de complicitat; dormides; festes majors; concerts; secrets i confessions; consells; dubtes; abraçades; incontables somriures; unes quantes llàgrimes; una cançó i una colla d'amics: els Sunny; l'inici d'un nou any; vídeos divertits; coques i pastissos; regals; escrits; la passada del castell; una samarreta que ens identifica; majories d'edat; un cap de setmana a Solius; barraques; projectes; una expedició amb caiac; dinars i sopars d'aquells per aturar el temps; berenars dolços; xocolatades; nits sense dormir; converses infantils, serioses, delicades, filosòfiques, profundes, sense sentit... 

... i un llarg etcètera...

... i continuarà!

Gràcies per ser-hi sempre. Per escoltar-me, per fer-me obrir els ulls, per fotre'm la bronca quan cal i per fer-me riure. Per la complicitat, per la confiança i pel teu somriure, per la sinceritat, per la comprensió i per les ganes de viure.

Que la majoria d'edat no et canviï!! ;)

T'ESTIMO <3

La Gàrgola

La Gàrgola, A Granel

Post el sol estudia astronomia

des del cim de la ciutat

pinta estels a estones lliures

a les ribes de l'Onyar.

Diuen que els contes són per nens petits i que un cop et fas gran perden el significat i la raó d'existir.

Per què no tornem enrere i ens quedem per sempre atrapats en un cos d'infant? 

Si això passés ens perdriem un piló d'experiències precioses, ens perdriem tota una vida, començant per la nostra coneixença i la nostra amistat.

Així doncs, per què no continuem creient en els contes i en les històries de nens? Al cap i a la fi els nostres somnis no són res més que això.

Cada nit t'has d'imaginar que ets una gàrgola que protegeix les portes de les seves il·lusions, i que mira i observa des del cel els estranys. Contemplant les estrelles t'has de sentir la reina del món i pensar que potser a milions d'anys llum algú t'està saludant encara que no ho percebis. T'has de sentir poderosa perquè tota la ciutat està als teus peus i si vas mirant casa per casa hi aniràs trobant cares conegudes que et somriuran perquè estaran contentes de veure't feliç.

Quan et despertis al matí fés-ho amb la il·lusió de començar un altre trosset de la teva vida i aconsegueix que cada dia sigui especial i diferent. No et desanimis, no et rendeixis, lluita pels teus somnis perquè almenys es facin realitat quan dormis.

Tria el color que més t'agradi de l'Arc de Sant Martí i pensa en ell quan et sentis com un núvol que espera que surti el sol de nou. 

La vida no comença en el moment que neixes, comença quan tu ho tries i ara és el moment de decidir, escollir el fil que et durà per llocs magnífics i que et farà viure aventures excepcionals. Tens una base, la infantesa, tens 18 anys d'experiència, una família, un bon grapat d'amics i la música, que t'acompanyarà al llarg del teu camí allà on siguis i vagis on vagis. Aprofita-ho tot, sigues egoísta i prèn absolutament tot el que la vida t'ofereixi, queda-t'ho, fes-t'ho teu i guarda-ho perquè pot ser que un dia necessitis algun d'aquests regalets que has anat col·leccionant.

Sigues lliure i gaudeix al màxim en aquest començament sense fi, en aquest somni permanent, en aquesta realitat tantes vegades irreal però, sobretot, et vull demanar una cosa, que siguis feliç.

Feliços 17 Tura! (quan en tinguis 18 ja et tornaré a felicitar). 

PD.1: fent aquest escrit he anat escoltant una sèrie de cançons que et deixo aquí apuntades  per si algun dia et vols inspirar tu també: La Gàrgola, Let her go, When I was your man, Blue Skies i A thousand years.

PD.2: m'agradaria donar les gràcies a la Júlia per acompanyar-me amb el piano i a la Marina per gravar el vídeo!  Sou unes cracks! ;)

Dies dolents

Falta una setmana, 4 dies i menys de 7h perquè puguis dir que fa exactament 18 anys que vas néixer, i a mi em falten 2 hores per publicar-te algo mínimament publicable jajaja, però esque justament avui ha sigut un dia depressiu, o sigui, és el tercer text que escric, els altres els he esborrat perquè si els hagessis llegit i t'hagessis deprimit hahahaha, però bueno, o sigui, no et preocupis, tot ha anat bé avui, només que el dia ha estat així hahaha

En fi, que aquí tens el teu millor amic que no sap què publicar-te al bloc del teu aniversari però no et preocupiss hahaha aquesta no es la meva última publicació enserio! hahaha o sigui, a mi se'm dóna fatal escriure coses d'aquest tipus o almenys em costa tenir idees; bé, la veritat és que idees en tinc moltes però sempre vull arribar a fer algo per impressionar-te, o perquè vegis que realment t'estimo però com més ho intento fer crec que més malament ho faiggggggg... hahaha bueno, com ja t'he dit m'ha tocat el pitjor dia per escriure't alguna cosa en aquest bloc que el tindràs per tota la vida, però el destí ha triat (no sé per què) aquest dia per fer-te la meva publicació jajajaja

Però bueno, això passa sovint, aquest text és com el vídeo aquell que li vaig fer a en Sergi (no sé si el recordaràs més o menys), que la meva gravació durava 5 segons, no deia absolutament res important i l'únic que vaig fer va ser fer el tonto...vv' Però això suposo que em passa perquè no sóc una persona que sap demostrar grans coses en un text, o en un vídeo o en coses així i per això intento demostrar-ho dia a dia intentant fer el millor possible.

I és que bueno Tura, en realitat no crec que res que et pugui dir en un text de les característiques que sigui, sigui quelcom que ja no sàpigues, així que aquí et deixo una cançó que puguis escoltar quan et vingui de gust, no és trista ni res, al contrari, és bastant alegre i tal, és que no sé perquè, però normalment sempre escolto cançons animades, si estic content doncs perquè em venen de gust, i si estic més aviat trist o el que sigui, doncs perquè m'animin hahah... i bueno, tot això t'ho acabo dient perquè avui hi he estat pensant i també va bé tenir dies bons i dolents, perquè en realitat no hi ha dies dolents! :D ( no te la poso amb ' = '  perquè sino em pilles jajajaja)

http://www.youtube.com/watch?v=F3EG4olrFjY


PD: perdona per les faltes d'ortografia, és a dir, les "castellanades", però és que jo m'expresso així i si ho fes sense faltes d'aquestes, no seria la meva manera d'expressar-me hahaha

V.I.D.A.

Sí!!!! I per fi ha arribat el gran dia! No, encara no és el teu aniversari, però perquè no celebrar el dia d'avui, que fa solet i el cel és blau com el més magnífic de tots? Si creus que tinc raó ja està, ja pots apagar l'ordinador... però si vols que et convenci, segueix les instruccions:

1.- Clica en qualsevol paraula "qualsevol", perquè et portarà a un vídeo que no és qualsevol del Youtube i serà una banda sonora (no qualsevol  per a la lectura d'aquesta entrada al bloc que, evidentment, no és una entrada qualsevol en un bloc qualsevol. (Però abans acaba de llegir les "intructions" ok?)

2.- Mira ni que sigui el començament del videoclip mentre encara no hi hagi música perquè si comences a llegir sentir sorolls estranys que no vindran al cas.

3.- Si se t'acaba la cançó perquè la teva velocitat lectora és inversament proporcional a la rapidesa amb la que es desafinen les flautes, no passa res, torna-la a començar.

4.- Et proposo que facis a la que puguis el que diu el text

5.- No falta dir que si està sonant per aquí el bloc la nostra versió del "happy ending", si us plau, para-la un moment.

6.- qualsevol

------- Text preventiu perquè no se t'escapi la vista fins que no soni la música -------

------- Text preventiu perquè no se t'escapi la vista fins que no soni la música -------

------- Text preventiu perquè no se t'escapi la vista fins que no soni la música -------

------- Text preventiu perquè no se t'escapi la vista fins que no soni la música -------

------- Text preventiu perquè no se t'escapi la vista fins que no soni la música -------

------- Text preventiu perquè no se t'escapi la vista fins que no soni la música -------

------- Text preventiu perquè no se t'escapi la vista fins que no soni la música -------

------- Text preventiu perquè no se t'escapi la vista fins que no soni la música -------

------- Text preventiu perquè no se t'escapi la vista fins que no soni la música -------

------- Text preventiu perquè no se t'escapi la vista fins que no soni la música -------

------- Text preventiu perquè no se t'escapi la vista fins que no soni la música -------

Surts al carrer, avui en principi hauria de ser a Barcelona, mires al teu voltant i fas servir els edificis com a escales que t'ajuden a fer arribar la mirada fins al cel. Avui és blau, però si fos gris, cap problema.  I si és de nit, encara millor. Potser durant les últimes setmanes t'han atabalat amb moltes teories i lògiques absurdes que no són més que mamarratxades que algun il·luminat de torn ha posat en un llibre. Un filòsof que escriu la seva teoria en un paper no ha entès res de la matèria.

Tot i així, jo et proposo una cosa que hauríem de fer més sovint: un cop hagis sortit a fora, buida el cap, deixa tot el que portis a sobre (menys la roba bàsica) en una bossa (fins i tot els pensaments, l'estrès i els prejudicis), planta't al mig d'un carrer/plaça/jardí/terrassa/el-que-sigui i somriu. Però no facis un somriure fals, no, somriu perquè és el que tens ganes de fer i et surt natural.

Un cop estiguis relaxada i apunt per sentir (de sentiment, no de oïda), veuràs que realment tota la teva vida és una passada. Recordaràs bons moments, tràngols, detalls petitíssims, coses absurdes, grans històries amb altres persones i amb tu mateixa. Totes aquestes coses són motiu suficient per ser feliç cada dia. Independentment de si vivim a Matrix, independentment que tot el teu voltant sigui una pura imaginació, independentment que no puguis creure en res i tinguis un interrogant continu sobre què és el que estàs vivint, com a mínim saps que estàs vivint alguna cosa. I això jo penso que és un fet espectacular.

Gaudeix de cada bri d'aire que entri pel teu nas, de cada brogit que sentis o cada petit contacte que facis amb qualsevol objecte per molt quotidià que sigui. Si veus que una goma d'esborrar és un objecte magnífic, estàs curada.

Sobretot, però, gaudeix de tu mateixa: la millor companya de viatge que pots trobar pel teu camí ets tu mateixa. Observa com n'és de magnífic que les mans es moguin només perquè ho pensis, com n'és d'extraordinari que se't posi pell de gallina quan tu mateixa o algú t'acaricia suaument la pell, com n'és de brutal que pensis, que imaginis, que recordis, que somiïs. Observa el teu regal.

Estàs tocada per una màgia fantàstica i ho has de celebrar cada dia.

La clau de la felicitat

Bona niiit turaaa!! (encara no són les 12!!)

Fa molt poc que has començat filo i, per tant, encara no ets una super experta i em puc permetre una mica de filosofia barata d'aquella que no val res. Res de res. D'aquella que no s'aguanta per enlloc però que fa creure a la gent que són la reencarnació de Plató o Nietzsche o del que els faci més ràbia. Frases d'aquelles que van de profundes però que, si fossin una bassa d'aigua, no s'hi afogaria ni un escarabat piloter. Potser el problema també està en la interpretació que en fem, potser ens quedem amb la punta de l'iceberg (cosa que a tu aviat ja no et passarà si no és que ja no et passa). Bé, deixo d'anar-me'n per les branques.

La qüestió és que, malauradament, en els 18 anys que aviat farà que vas aterrar en aquest món, hi ha hagut més d'un, de dos i de tres dies, que t'has sentit poca cosa (oh! mundo cruel!). (ATENCIÓ! frases de filosofia barata a punt d'arribar) Dies en que t'aixeques al matí i vas pel carrer sentint que no ets ningú  (tranquil·la, a mi també em passa). No ens enganyem, tothom és un ningú. 

Hi ha una cançó, però, (ATENCIÓ! frase de filosofia barata a punt d'arribar) que diu que "for the world you are someone but for someone you're the world". Bé, és paparrutxada però és veritat. No hi entro més en això. Aquí t'ho deixo. Reflexiona-hi;) 

La cosa és que he descobert una tècnica infal·lible per aquests dies tan negres. Un remei que aviat constarà en els millors tutorials de youtube amb el títol de "mejora tu día en 5 sencillos pasos" i, de fet, no descarto que s'erigeixi una religió al voltant d'aquesta doctrina. Però per ser tu i perquè et mereixes saber això abans de tenir 18 anys, t'avanço, amb TOTAL primícia (redoble de tamboooooooors), 

La clau de la felicitat...!

1. Descarrega't la cançó que trobaràs al final d'aquest text
2. Posa-la al mòbil, ipod o similars i escolta-la bé mentre vas pel carrer
3. Menten la ment oberta (molt oberta, sinò no funciona)
4. Sent la màgia oculta de tot el que t'envolta
5. Adona't com tot deixa de ser normal i pren un altre sentit

I és que, igual que la música fa que veiem el món amb una perspectiva diferent, la gent amb qui compartim la nostra vida també fa que ho vivim tot d'una determina manera.  Reflexiona-hi!!

A veure si m'aconsegueixo explicar. Tot es pot resumir en el següent: Espero que la gent amb qui comparteixes la vida d'ara en endavant siguin la banda sonora de Harry Potter. (està en cursiva perquè les coses en cursiva son i seran, més profundes. Per si no ho sabies)

caca marró (ho veus? sé que t'ha tocat la fibra sensible, jo no m'invento res)

Pd/ si no has entès quelcom estaré encantada d'explicar-t'ho més a poc a poc;)

SUNNY!! :)

No podia faltar el Sunny! La cançó que ens va unir quan la vam cantar sobre (i sota) la neu al mig de Lituània, la nostra banda sonora... :)

Sunny, yesterday my life was filled with rain.

Sunny, you smiled at me and really eased the pain.

Oh, the dark days are done and the bright days are here,

my sunny one shines so sincere.

Oh, Sunny one so true, I love you.

Sunny, thank you for the sunshine bouquet.

Sunny, thank you for the love you brought my way.

You gave to me your all and all,

now I feel ten feet tall.

Oh, Sunny one so true, I love you.

Sunny, thank you for the truth you've let me see.

Sunny, thank you for the facts from A to Z.

My life was torn like a windblown sand,

then a rock was formed when we held hands.

Sunny one so true, I love you.

Sunny, thank you for that smile upon your face.

Sunny, thank you for that gleam that flows with grace.

You're my spark of nature's fire,

you're my sweet complete desire.

Sunny one so true, I love you.

Una ajuda humanitària d'alta categoria

Hola, són les 13 i 13* i avui és dia 13, i no sé com anem de triscaidecafòbia, però avui, si fem les coses bé, toca mala sort. :) Ho sé, no és pràctic. I sé que ja tens traça a escollir la bona sort, però i la dolenta? Creies que podries oblidar-te'n? Que no et calia escollir-ne? Que el fet d'aconseguir coses impossibles com si res, et salvaria d'haver-hi de dedicar una estona?
*Horari susceptible a canvis en la teva atenció al bloc.

Doncs he vingut a dir-te que no, però que tens amics que poden fer aquesta feina per tu :3
I per tant, perquè puguis seguir-te'n despreocupant, he fet jo mateix tota la feina que, com qui no vol la cosa, evites de fer tots els dies que són com avui:

He buscat una foto ben lletja perquè puguis gaudir-la en aquest dia 13 tan bonic, recordant en tot moment que qualsevol de les persones que escriguin en aquest bloc al llarg dels 18 dies podran gaudir-ne també. ^^

Caram, les fotos tenen una opció "Molt Gran". Què deu fer?

No cal que em donis les gràcies... sé que no estàs feta per la mala sort, i avui em sentia altruista.

Sí... sé què en penses, jo tampoc he quedat molt agraciat. D'acord, la meva cara és una catàstrofe, ja semblo la Clara intentant dir les coses d'una manera suau... hola clara :) però és que anava tot junt, no hi he pogut fer res... bé, sí, he tret en Suresh, que va quedar bé i ens deixava en ridícul, és tot el que he pogut arreglar.
En tot cas, és un sacrifici que valia la pena pagar sabent que estava contribuint en una empresa tan solidària. De vegades em sento amb tantes ganes d'ajudar la gent...

En fi, ja que he vingut fins aquí a escriure coses estranyes, et deixo amb un vídeo completament aleatori. Que vagi de... que vagi d'oïda. No tastis la pantalla, no és bona, t'ho dic jo ...hm ...no l'he tastada ...au va, vés! què fas aquí encara?

:)

Per cert, ara que ho veig... cada cop que se'ns en va la pinça la té en Suresh? 
Res, una reflexió per afegir a les classes de filosofia.

Happy Ending

Començo a escriure el post, 23:20 concretament, quines coses més estranyes, per variar una mica, a última hora...
Però no cal dir que per tu tot val la pena, ja em deixaran escriure alguna altra entrada més currada que m'hagi pogut pensar jajajajajaj Sembla que faci molt que et conegui i alhora molt poc, perquè el temps al teu costat passa volant, i sembla mentida que ara ja farà un any que estavem a Solius ballant, tocant campanes i aquestes coses que acostumem a fer quan estem plegats i que ens fan ser el que som, els uns al costat dels altres.

Perquè no ho oblidis mai (que estic segura que no ho faràs) m'agradaria deixar-te aquí penjada la cançó que vam versionar (o com n'hi vulguem dir) per aquella ocasió tant especial, però s'acaba el dia i s'acaba el temps i al senyor youtube no li sembla bé que només sigui àudio... així que escriuré un trosset de lletra i amb una mica de sort en Pau aconseguirà posar la cançó :)

Mira't en faràs 17
Mira com passa el temps
Mira bé al teu voltant
tots els amics que tens
avui estem tots aquí
per desitjar-te aniversari feliç
no t'ho esperaves.

 En terres lituanes,
vam trencar el gel
amb sal i xocolades
vam tocar el cel
afinem les flautes
totes fan un la
quin mal les orelles, ja ja ja ja

Va començar una història
no es veu el final
compartint els somnis
Happy ending et diem
Turaaaaaaaaaa no canvis maaai
Turaaaa no canviis mai

 Volem compartir amb tu
aquest gran dia
per això hem vingut amb en Pau
 fent de família
 així és com et volem dir
que això és per sempre
i viure sempre tocant
en una orquestra

 T'aixeques al matí
vas anar tard a dormir
quina bona festa
que vas tenir ahir
i quan fingim tots
que cantem molt bé
 podem anar a dormir podem sortir ens podem quedar aquí

Va començar una història
no es veu el final
compartint els somnis
Happy ending et diem
Turaaaaaaaaaa no canvis maaai
Turaaaa no canviis mai

Estimada Tura,

Sabem que estàs impacient perquè et resten tan sols 18 dies de menor d'edat... Doncs bé, perquè l'espera no se't faci tan llarga, hem decidit crear aquest bloc. Volem compartir el compte enrere amb tu! Aquesta és només la primera entrada, però a partir d'avui hauràs d'entrar-hi cada dia per descobrir una nova publicació :)


Això és un detallet de part de tots aquells que t'estimem =D

                                                    

Queen - Friends Will Be Friends

 http://www.youtube.com/watch?v=DAQ4sJZ5IsU