dimecres, 16 d’octubre del 2013

V.I.D.A.

Sí!!!! I per fi ha arribat el gran dia! No, encara no és el teu aniversari, però perquè no celebrar el dia d'avui, que fa solet i el cel és blau com el més magnífic de tots? Si creus que tinc raó ja està, ja pots apagar l'ordinador... però si vols que et convenci, segueix les instruccions:

1.- Clica en qualsevol paraula "qualsevol", perquè et portarà a un vídeo que no és qualsevol del Youtube i serà una banda sonora (no qualsevol  per a la lectura d'aquesta entrada al bloc que, evidentment, no és una entrada qualsevol en un bloc qualsevol. (Però abans acaba de llegir les "intructions" ok?)
2.- Mira ni que sigui el començament del videoclip mentre encara no hi hagi música perquè si comences a llegir sentir sorolls estranys que no vindran al cas.
3.- Si se t'acaba la cançó perquè la teva velocitat lectora és inversament proporcional a la rapidesa amb la que es desafinen les flautes, no passa res, torna-la a començar.
4.- Et proposo que facis a la que puguis el que diu el text
5.- No falta dir que si està sonant per aquí el bloc la nostra versió del "happy ending", si us plau, para-la un moment.
6.- qualsevol

------- Text preventiu perquè no se t'escapi la vista fins que no soni la música -------

------- Text preventiu perquè no se t'escapi la vista fins que no soni la música -------

------- Text preventiu perquè no se t'escapi la vista fins que no soni la música -------

------- Text preventiu perquè no se t'escapi la vista fins que no soni la música -------

------- Text preventiu perquè no se t'escapi la vista fins que no soni la música -------

------- Text preventiu perquè no se t'escapi la vista fins que no soni la música -------

------- Text preventiu perquè no se t'escapi la vista fins que no soni la música -------

------- Text preventiu perquè no se t'escapi la vista fins que no soni la música -------

------- Text preventiu perquè no se t'escapi la vista fins que no soni la música -------

------- Text preventiu perquè no se t'escapi la vista fins que no soni la música -------

------- Text preventiu perquè no se t'escapi la vista fins que no soni la música -------


Surts al carrer, avui en principi hauria de ser a Barcelona, mires al teu voltant i fas servir els edificis com a escales que t'ajuden a fer arribar la mirada fins al cel. Avui és blau, però si fos gris, cap problema.  I si és de nit, encara millor. Potser durant les últimes setmanes t'han atabalat amb moltes teories i lògiques absurdes que no són més que mamarratxades que algun il·luminat de torn ha posat en un llibre. Un filòsof que escriu la seva teoria en un paper no ha entès res de la matèria.

Tot i així, jo et proposo una cosa que hauríem de fer més sovint: un cop hagis sortit a fora, buida el cap, deixa tot el que portis a sobre (menys la roba bàsica) en una bossa (fins i tot els pensaments, l'estrès i els prejudicis), planta't al mig d'un carrer/plaça/jardí/terrassa/el-que-sigui i somriu. Però no facis un somriure fals, no, somriu perquè és el que tens ganes de fer i et surt natural.

Un cop estiguis relaxada i apunt per sentir (de sentiment, no de oïda), veuràs que realment tota la teva vida és una passada. Recordaràs bons moments, tràngols, detalls petitíssims, coses absurdes, grans històries amb altres persones i amb tu mateixa. Totes aquestes coses són motiu suficient per ser feliç cada dia. Independentment de si vivim a Matrix, independentment que tot el teu voltant sigui una pura imaginació, independentment que no puguis creure en res i tinguis un interrogant continu sobre què és el que estàs vivint, com a mínim saps que estàs vivint alguna cosa. I això jo penso que és un fet espectacular.

Gaudeix de cada bri d'aire que entri pel teu nas, de cada brogit que sentis o cada petit contacte que facis amb qualsevol objecte per molt quotidià que sigui. Si veus que una goma d'esborrar és un objecte magnífic, estàs curada.

Sobretot, però, gaudeix de tu mateixa: la millor companya de viatge que pots trobar pel teu camí ets tu mateixa. Observa com n'és de magnífic que les mans es moguin només perquè ho pensis, com n'és d'extraordinari que se't posi pell de gallina quan tu mateixa o algú t'acaricia suaument la pell, com n'és de brutal que pensis, que imaginis, que recordis, que somiïs. Observa el teu regal.

Estàs tocada per una màgia fantàstica i ho has de celebrar cada dia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada