Bé Tura, avui és un dia. Un dia abans del dia, del teu dia. Segurament seria injust dir-te només que desitjo que demà sigui un dels dies més feliços que hagis tingut mai, perquè en certa mesura menysprearia la resta de dies que si busquéssim molts i molts d'ells han tingut grans moments amb els que tu t'has quedat per la seva alegria, entusiasme o intensitat. També, tot i que no m'agradi nombrar-los, has de recordar els moments durs, dels quals crec que n'has après molt un cop han passat i has sigut molt forta, valenta i atrevida mentres passaven. Tan d'uns com d'altres, ara, ja pràcticament amb 18 anys, pots pensar amb alguns en concret i tenir-los present com si fòssin ahir, quan ja fa molt temps que van succeïr perquè és això el que tenen els moments, que els vius amb tanta intensitat, que quan els recordes encara els vius. I amb això que vull dir?
Que demà fas 18 anys i serà un dia molt important, un moment molt important, tot en si, gràcies al que tu has fet durant tot aquest temps, el camí que tu has anat realitzant. Aquest blog, en certa manera, és un blog d'aquells amics que t'has anat trobant pel camí i t'estimem i cadascú de la seva manera t'ho hem volgut expressar amb un escrit.
La veritat es que no sé que es sent quan fas 18 anys, però suposo que el primer cop que veus el rellotge saltar l'hora de les 00:00 deus pensar: "Per fi! Sóc lliure de fer el que vulgui" I quan surtis de casa, a Barcelona, aniràs a menjar-te a tota la ciutat. Personalment crec que demà t'has de menjar tota Barcelona i Catalunya sencera, i part de l'estranger si vols, perquè t'ho mereixes. Penso que amb tothom qui has tractat els hi has portat molt de coneixament (i no em refereixo de filo, eeh, que també) i això és algo que se t'ha d'agraïr. Crec que ets una de les poques persones amb qui s'hi pot confiar, riure, plorar, jugar, estimar, pensar i conversar.
Crec, penso i sé que aquest darrer any entre tu i jo ha sigut molt intens: hem passat de si a saludar-nos tal i qual, a ni saludar-nos perquè no deixavem d'estar junts. Realment aquest darrer any amb tu ha sigut molt especial, segurament un dels millors de la meva vida, i també més intensos. Tu m'has fet veure les coses des de diferents perspectives (m'has influït filosoficament), i m'has fet pensar de diferents maneres. La veritat és que per mi és de les poques persones a les que puc dir amigues. De tu, de l'únic que puc queixar-me és que sempre arribes tard, has de millorar la puntualitat, jajaajjaja
Senzillament saps que tinc moltes coses que agraïr-te i moltes coses de les quals podria parlar, però ara mateix l'únic desig meu és que passis un grandissim dia en conjunt, i que sigui inolvidable per tu. I també que segueixis com aquests 18 anys que portes, i segueixis amb mi fins que ens fem vellets amb un bastonet.
De'n Roger, el teu amic
Per la Tura dels 18 anys
Que passis un grandíssim dia
"De pronto nuestra vida se concentra en un solo instante" Espero que demà i aquesta setmana quan quedem siguin part d'aquest instant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada