diumenge, 20 d’octubre del 2013

Les primeres estacions d'un llarg viatge



Ja ho diuen que una imatge val més que mil paraules, no?

Doncs aquí te'n deixo una de ben completa, que vol representar alguns dels moments que hem compartit i que cal immortalitzar. Són les primeres estacions d'aquest viatge que hem emprès juntes, i que no té final. És un camí sense retorn.

La primera coincidència durant el primer assaig d'aquelles orquestrades a les que no vas tornar; les nostres mirades mútues i dissimulades a Brunyola, el primer cop que vam venir a l'orquestra, i que venien a dir un "em sones" o un "jo a tu t'he vist a algun altre lloc"; el primer assaig a Sant Hilari i la teva gran acollida; les primeres converses de facebook; la primera trucada. 

Una primera trobada a Breda, on vam fer un repàs a la velocitat de la llum de tots aquells anys que no haviem coincidit per posar-nos al dia; on em vas presentar la teva germana, el teu millor amic i una colla de gent més; un viatget amb bus fins a Arbúcies; el primer dinar plegades, la primera foto juntes. Vam veure clar que ens entendríem. Jo et tenia a tu, i tu em tenies a mi. 

Des de llavors, el primer aniversari que celebràvem juntes i els que han vingut després; noves amistats comunes; moltes hores de música; un vol a Lituània; un viatge a Sòria; infinites bogeries; mirades de complicitat; dormides; festes majors; concerts; secrets i confessions; consells; dubtes; abraçades; incontables somriures; unes quantes llàgrimes; una cançó i una colla d'amics: els Sunny; l'inici d'un nou any; vídeos divertits; coques i pastissos; regals; escrits; la passada del castell; una samarreta que ens identifica; majories d'edat; un cap de setmana a Solius; barraques; projectes; una expedició amb caiac; dinars i sopars d'aquells per aturar el temps; berenars dolços; xocolatades; nits sense dormir; converses infantils, serioses, delicades, filosòfiques, profundes, sense sentit... 

... i un llarg etcètera...

... i continuarà!

Gràcies per ser-hi sempre. Per escoltar-me, per fer-me obrir els ulls, per fotre'm la bronca quan cal i per fer-me riure. Per la complicitat, per la confiança i pel teu somriure, per la sinceritat, per la comprensió i per les ganes de viure.

Que la majoria d'edat no et canviï!! ;)

T'ESTIMO <3

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada