La clau de la felicitat

Bona niiit turaaa!! (encara no són les 12!!)

Fa molt poc que has començat filo i, per tant, encara no ets una super experta i em puc permetre una mica de filosofia barata d'aquella que no val res. Res de res. D'aquella que no s'aguanta per enlloc però que fa creure a la gent que són la reencarnació de Plató o Nietzsche o del que els faci més ràbia. Frases d'aquelles que van de profundes però que, si fossin una bassa d'aigua, no s'hi afogaria ni un escarabat piloter. Potser el problema també està en la interpretació que en fem, potser ens quedem amb la punta de l'iceberg (cosa que a tu aviat ja no et passarà si no és que ja no et passa). Bé, deixo d'anar-me'n per les branques.

La qüestió és que, malauradament, en els 18 anys que aviat farà que vas aterrar en aquest món, hi ha hagut més d'un, de dos i de tres dies, que t'has sentit poca cosa (oh! mundo cruel!). (ATENCIÓ! frases de filosofia barata a punt d'arribar) Dies en que t'aixeques al matí i vas pel carrer sentint que no ets ningú  (tranquil·la, a mi també em passa). No ens enganyem, tothom és un ningú. 

Hi ha una cançó, però, (ATENCIÓ! frase de filosofia barata a punt d'arribar) que diu que "for the world you are someone but for someone you're the world". Bé, és paparrutxada però és veritat. No hi entro més en això. Aquí t'ho deixo. Reflexiona-hi;) 

La cosa és que he descobert una tècnica infal·lible per aquests dies tan negres. Un remei que aviat constarà en els millors tutorials de youtube amb el títol de "mejora tu día en 5 sencillos pasos" i, de fet, no descarto que s'erigeixi una religió al voltant d'aquesta doctrina. Però per ser tu i perquè et mereixes saber això abans de tenir 18 anys, t'avanço, amb TOTAL primícia (redoble de tamboooooooors), 

La clau de la felicitat...!

1. Descarrega't la cançó que trobaràs al final d'aquest text
2. Posa-la al mòbil, ipod o similars i escolta-la bé mentre vas pel carrer
3. Menten la ment oberta (molt oberta, sinò no funciona)
4. Sent la màgia oculta de tot el que t'envolta
5. Adona't com tot deixa de ser normal i pren un altre sentit

I és que, igual que la música fa que veiem el món amb una perspectiva diferent, la gent amb qui compartim la nostra vida també fa que ho vivim tot d'una determina manera.  Reflexiona-hi!!

A veure si m'aconsegueixo explicar. Tot es pot resumir en el següent: Espero que la gent amb qui comparteixes la vida d'ara en endavant siguin la banda sonora de Harry Potter. (està en cursiva perquè les coses en cursiva son i seran, més profundes. Per si no ho sabies)

caca marró (ho veus? sé que t'ha tocat la fibra sensible, jo no m'invento res)

Pd/ si no has entès quelcom estaré encantada d'explicar-t'ho més a poc a poc;)